12 de març del 2010

Mitja Marató de Barcelona

Hem quedat amb en Juanmi i l’Isma a les 8:30 a l’Arc de Triomf, així que he sortit de plaça Urquinaona amb el posat per córrer a les 8:25. Un fred que t’hi cagues així que l'escalfament era obligat: l’Isma amb els seus nervis característics abans d'una cursa: vinga anem a escalfar!, vinga anem a estirar!, vinga anem a pixar!… crec que abans de fer la mitja ja s'havia cascat 10 km escalfant !!!!, i en Juanmi dient que si no estic motivat, que no se com aniré, que si fa fred, que si…. i jo que penso, vinga Juanmi que ja ens coneixem si després aniràs de puta mare !!!! però clar jo no dic res, jo dic que si a tot que per això sóc del grup B?.

Encara no tinc ni idea que fer, si sortir a tope o anar en pla conservador, però per si de cas em poso dels primers del meu calaix pel que pugui passar... Com la cosa es va omplint a 10 minuts de la sortida estem tan atapeïts que ja no fa fred.

Comença la cursa i tinc una altra vegada la sensació de Terrassa, o sigui, que la gent de davant em va frenant i haig d'anar fent eslaloms per avançar, així fins que arribem davant de l'estació de França on la cosa s'aixampla una mica: em dóna la sensació que el primer km he anat lent però ho passo a 4.15 i penso, bé si segueixo així tota la cursa clavo l’1h.30. Anava pensant que la Via Laietana tindria una pujada tipus la riera de Terrassa però no és així i se'm fa de mes bon portar i passo el km 2 en 4.05 (a més tènia a la Nuria amb els nens a Pl Urquinaona i això dóna moral). Després Pl Catalunya i dic vinga que ara això baixa, però això que diu l’Isma d'allargar la gambada jo no se com es fa així que passo el km. 3 en 4.12 (anem sobre temps) però vaig com perdut, encara no he trobat el meu ritme i vaig com a trompicons. En el Km 4 més o menys ja pujant el Paral·lel he vist un grup de Corredors.cat que anaven molt juntets i en pla professionals i he pensat, Dani, que aquests són els de l'1.30, així que els he preguntat hola que tal? I sí anaven a per l'1.30, si no us importa m'uneixo a vosaltres perquè estic mes penjat que un fuet i jo de ritmes no tinc ni puta idea (és per això d'anar sense Furerunner), arriba l'avituallament en el km. 5 agafo aigua i em faig l'enrotllat repartint a la penya de la grupeta (haig de ser simpàtic que la cursa és molt llarga); ah per cert, km. 4 a 4.04 i km. 5 a 4.09. Penso que vaig de conya, el ritme ho aguanto bé i això de tenir una referència vulguis que no fa que les coses siguin mes fàcils. Pujada per Calàbria i a buscar Gran Via, i en aquestes que el cap de la grupeta comença a donar consells: aneu amb comte amb les pujades que no cal “cebar-se”, aneu amb comte amb el ritme que això és molt llarg, etc. i jo que penso, molt professional però jo tinc dos col·legues que van bastant mes davant que tu i els cabrons es ceben en les pujades, je, je je.

Bé, després ve la Gran Via que es fa una mica pesada, jo tènia programada una altra claca amb Nuria i els nens al Ritz però arribo i no estan (és el que té anar tan ràpid) així que “mi gozo en un pozo” i a seguir corrent que això és llarg. Els següents kms fins al 10 es fan bastant bé a 4:14, 4.16, 4.13, 4.09, i passo el 10 a 4.11. o sigui que el 10.000 ho passo en 41:52 que és la meva millor marca personal en un 10.000. Continuem per Passeig de Circumval·lació i em poso a parlar amb el professional de la grupeta i li insisteixo en el sub 1.30 pq jo vaig bé , em dóna la sensació que vaig una mica frenat i tinc por d'anar amb aquest grup i que després ens falti temps al final, i em diu tranqui que jo controlo, així que a “callar i creure”, a mi m'ha quedat una frase tipus “això és molt llarg i els excessos es paguen al final”. En els kms del 10 al 15 res a destacar a excepció que m'he tornat a fotre el gel en el km 14 (pensant que era el 15) i he estat un km amb la boca pastosa … km 11 a 4.16, 12 a 4.13, 13 a 4.08, 14 a 4.13 i 15 a 4.12. Com es veu el ritme bastant constant.

Bé, arribada a Diagonal Mar i ja anem tornant, el km 16 ho passem en 4.11, i en aquest moment és quan he comès la cagada de la cursa: el professional em diu: això ja ho tens en el sac, ja has fet el mes difícil, així que m'he emocionat, m'he pensat que era Gebreselasi i he deixat la grupeta amb la qual tan bé habia anat, i he passat el km. 17 en 4.01, però encara faltaven 4 km!!!. La veritat és que des de d’aquí fins al final he començat a anar una mica més forçat, fins aquest moment el ritme era suportable i no tènia problemes a seguir-ho però clar m'he emocionat i com diu el professional això es paga: km. 18 4.09 però forçant, km. 19 a 4.12 però jo ja estava una mica fins als ous, Km 20 a 4.12 pujant per circumval·lació i en això que penso amb l’Isma i en Juanmi que diuen que en l'últim km fan un esprint (ESTAN BOJOS!!!!) Tinc el sub 1.30 en el sac i cal gaudir l'últim km, veig als del Grup A en la contramenta i m'animen i penso que això de córrer és super guapo!!! Gir per a meta i veig Nuria que m'anima (no és per desmerèixer al Juanmi i l’Isma però això em fa molta il·lusió) i amb un somriure en els llavis creuo la línia d’arribada en 1:28:09 !!!!!

Bé, i ara a per la marató !!!!!!!