Hem quedat amb en Juanmi i l’Isma a les 8:30 a l’Arc de Triomf, així que he sortit de plaça Urquinaona amb el posat per córrer a les 8:25. Un fred que t’hi cagues així que l'escalfament era obligat: l’Isma amb els seus nervis característics abans d'una cursa: vinga anem a escalfar!, vinga anem a estirar!, vinga anem a pixar!… crec que abans de fer la mitja ja s'havia cascat 10 km escalfant !!!!, i en Juanmi dient que si no estic motivat, que no se com aniré, que si fa fred, que si….i jo que penso, vinga Juanmi que ja ens coneixem si després aniràs de puta mare !!!! però clar jo no dic res, jo dic que si a tot que per això sóc del grup B?.
Encara no tinc ni idea que fer, si sortir a tope o anar en pla conservador, però per si de cas em poso dels primers del meu calaix pel que pugui passar... Com la cosa es va omplint a 10 minuts de la sortida estem tan atapeïts que ja no fa fred.
Comença la cursa i tinc una altra vegada la sensació de Terrassa, o sigui, que la gent de davant em va frenant i haig d'anar fent eslaloms per avançar, així fins que arribem davant de l'estació de França on la cosa s'aixampla una mica: em dóna la sensació que el primer km he anat lent però ho passo a 4.15 i penso, bé si segueixo així tota la cursa clavo l’1h.30. Anava pensant que la Via Laietana tindria una pujada tipus la riera de Terrassa però no és així i se'm fa de mes bon portar i passo el km 2 en 4.05 (a més tènia a la Nuria amb els nens a Pl Urquinaona i això dóna moral). Després Pl Catalunya i dic vinga que ara això baixa, però això que diu l’Isma d'allargar la gambada jo no se com es fa així que passo el km. 3 en 4.12 (anem sobre temps) però vaig com perdut, encara no he trobat el meu ritme i vaig com a trompicons. En el Km 4 més o menys ja pujant el Paral·lel he vist un grup de Corredors.cat que anaven molt juntets i en pla professionals i he pensat, Dani, que aquests són els de l'1.30, així que els he preguntat hola que tal? I sí anaven a per l'1.30,si no us importa m'uneixo a vosaltres perquè estic mes penjat que un fuet i jo de ritmes no tinc ni puta idea (és per això d'anar sense Furerunner), arriba l'avituallament en el km. 5 agafo aigua i em faig l'enrotllat repartint a la penya de la grupeta (haig de ser simpàtic que la cursa és molt llarga); ah per cert, km. 4 a 4.04 i km. 5 a 4.09. Penso que vaig de conya, el ritme ho aguanto bé i això de tenir una referència vulguis que no fa que les coses siguin mes fàcils. Pujada per Calàbria i a buscar Gran Via, i en aquestes que el cap de la grupeta comença a donar consells: aneu amb comte amb les pujades que no cal “cebar-se”, aneu amb comte amb el ritme que això és molt llarg, etc. i jo que penso, molt professional però jo tinc dos col·legues que van bastant mes davant que tu i els cabrons es ceben en les pujades, je, je je.
Bé, després ve la Gran Via que es fa una mica pesada, jo tènia programada una altra claca amb Nuria i els nens al Ritz però arribo i no estan (és el que té anar tan ràpid) així que “mi gozo en un pozo” i a seguir corrent que això és llarg. Els següents kms fins al 10 es fan bastant bé a 4:14, 4.16, 4.13, 4.09, i passo el 10 a 4.11. o sigui que el 10.000 ho passo en 41:52 que és la meva millor marca personal en un 10.000. Continuem per Passeig de Circumval·lació i em poso a parlar amb el professional de la grupeta i li insisteixo en el sub 1.30 pq jo vaig bé , em dóna la sensació que vaig una mica frenat i tinc por d'anar amb aquest grup i que després ens falti temps al final, i em diu tranqui que jo controlo, així que a “callar i creure”, a mi m'ha quedat una frase tipus “això és molt llarg i els excessos es paguen al final”. En els kms del 10 al 15 res a destacar a excepció que m'he tornat a fotre el gel en el km 14 (pensant que era el 15) i he estat un km amb la boca pastosa … km 11 a 4.16, 12 a 4.13, 13 a 4.08, 14 a 4.13 i 15 a 4.12. Com es veu el ritme bastant constant.
Bé, arribada a Diagonal Mar i ja anem tornant, el km 16 ho passem en 4.11, i en aquest moment és quan he comès la cagada de la cursa: el professional em diu: això ja ho tens en el sac, ja has fet el mes difícil, així que m'he emocionat, m'he pensat que era Gebreselasi i he deixat la grupeta amb la qual tan bé habia anat, i he passat el km. 17 en 4.01, però encara faltaven 4 km!!!. La veritat és que des de d’aquí fins al final he començat a anar una mica més forçat, fins aquest moment el ritme era suportable i no tènia problemes a seguir-ho però clar m'he emocionat i com diu el professional això es paga: km. 18 4.09 però forçant, km. 19 a4.12 però jo ja estava una mica fins als ous, Km 20 a 4.12 pujant per circumval·lació i en això que penso amb l’Isma i en Juanmi que diuen que en l'últim km fan un esprint (ESTAN BOJOS!!!!) Tinc el sub 1.30 en el sac i cal gaudir l'últim km, veig als del Grup A en la contramenta i m'animen i penso que això de córrer és super guapo!!! Gir per a meta i veig Nuria que m'anima (no és per desmerèixer al Juanmi i l’Isma però això em fa molta il·lusió) i amb un somriure en els llavis creuo la línia d’arribada en 1:28:09 !!!!!
Oe, oe, oe, oe.........!!!!!! Quina il·lusió escriure en el teu blog. Espero que el genoll estigui millor. Una abraçada i ens veiem demà (a l'esmorçar). I... m'anirà de conya aquest espai per practicar el català escrit, que el tinc molt oblidat i em fa molta ràbia.
T'estreno el blog!!! Ara estem en paus. Jo he fet la marató i tu has fet el blog... Tinc ganes de llegir la crònica de la marató. Cuida't!
ResponEliminaOe, oe, oe, oe.........!!!!!! Quina il·lusió escriure en el teu blog. Espero que el genoll estigui millor. Una abraçada i ens veiem demà (a l'esmorçar). I... m'anirà de conya aquest espai per practicar el català escrit, que el tinc molt oblidat i em fa molta ràbia.
ResponElimina